Projecte llegit
Títol: A la cerca del vol infinit: Disseny del sistema, integració i implementació d'un UAV solar
Estudiants que han llegit aquest projecte:
GUILLAUMES GALLOFRÉ, ARNAU (data lectura: 29-10-2026)- Cerca aquest projecte a Bibliotècnica
GUILLAUMES GALLOFRÉ, ARNAU (data lectura: 29-10-2026)Director/a: CASANELLA ALONSO, RAMON
Departament: EEL
Títol: A la cerca del vol infinit: Disseny del sistema, integració i implementació d'un UAV solar
Data inici oferta: 30-01-2026 Data finalització oferta: 30-09-2026
Estudis d'assignació del projecte:
GR ENG SIST AEROESP
| Tipus: Individual | |
| Lloc de realització: EETAC | |
| Paraules clau: | |
| Vol solar perpetu, aeronau solar, UAV/model radiocontrolat, balanç energètic, cel·les fotovoltaiques, CFD, model dinàmic de sis graus de llibertat, controlador de vol (PID), eficiència propulsiva, hèlix, sostenibilitat | |
| Descripció del contingut i pla d'activitats: | |
| En aquest treball es presenta el disseny del sistema, la integració i la implementació d'un vehicle aeri no tripulat (UAV) alimentat per energia solar, amb l'objectiu d'avaluar la viabilitat del vol infinit mitjançant la captació d'energia durant el dia i el seu emmagatzematge per a l'operació nocturna. En combinació amb el disseny aerodinàmic i estructural desenvolupat en un treball paral·lel, aquest treball desenvolupa l'arquitectura del sistema, l'electrònica embarcada, la gestió energètica i la validació i proves reals del sistema proposat. | |
| Overview (resum en anglès): | |
| Aquest treball es planteja una sola pregunta: si el vol solar perpetu, volar indefinidament sense aterrar, és assolible a escala d'un model d'aeronau radiocontrolat. Fer-ho exigeix captar l'energia en vol, no portar-la a bord en enlairar-se: és el concepte d'«avió solar». Ja existeixen aeronaus solars que tanquen un cicle de dia i nit, però només com a plataformes molt grans i cares (Zephyr, Helios, Solar Impulse). Cap aeronau a escala RC l'ha tancat mai; aquest treball comprova si la física ho permet amb un disseny construït i volat, no només simulat.
L'enfocament segueix una cadena de disseny completa, de la teoria al vol. Es deriva una condició analítica del vol perpetu del balanç energètic entre captació solar, resistència aerodinàmica i pèrdues elèctriques, i es comparen quatre arquitectures. Es tria una ala rectangular amb cua separada i mòbil i el perfil AG24 sobre una corda de 160 mm, fixada per la cel·la solar, i s'optimitza la geometria definitiva: 2,7 m d'envergadura, allargament 16,9 i 0,2195 m² de cel·les. Es prioritza un prototip robust, no lleuger, que no tancarà el cicle però validarà el concepte. Es caracteritza amb 200 hores de CFD i un model dinàmic de sis graus de llibertat amb maquinari en el llaç per ajustar el controlador, i s'assagen moltes hèlixs per trobar la més adient. L'ordinador de vol usa sensors discrets i un microcontrolador propi, no un autopilot comercial; l'estructura es dimensiona a càrrega límit n=3 i es fabrica amb motlles impresos en 3D i buit casolà. Després de diverses iteracions del tren d'aterratge, el model vola amb èxit. Els vols de mesura donen un consum mínim en creuer de 47 W, una relació sustentació-resistència de 9,1 (89% del 10,2 de la CFD) i generació fotovoltaica del 88% de la simulada. Amb aquests valors, el prototip no tanca el cicle de 24 hores a 41,4° N (Barcelona), amb un dèficit d'uns 250 Wh a l'estiu i 410 Wh a l'hivern. Un disseny ultralleuger d'1,5 kg, amb balsa i film, i propulsió i bateries més eficients, tanca el cicle per sota d'uns 22° de latitud, amb marge còmode a l'estiu i quasi nul a l'hivern; a Barcelona tanca a l'estiu i bona part de l'any, no a l'hivern. La resposta és afirmativa però limitada: el vol solar perpetu a escala RC és assolible sobre el paper en una franja estreta de latituds, amb marge d'hivern mínim, però no demostrat encara en un vol real d'un dia. La diferència amb l'òptim és la massa estructural, no l'aerodinàmica: el laminat mínim viable pesa el triple de l'idealitzat. El model resulta fiable (massa dins d'un 1,5%, controlador amb retocs mínims en vol, captació solar validada amb menys precisió), i l'aeronau és controlable però amb autoritat limitada, sobretot en guinyada i a baixa velocitat. El valor és científic, no comercial, tot i que el cost decreixent de cel·les i bateries hi acosta. El treball futur hauria de volar 24 hores reals amb registre d'energia, afegir gestió de bateria i millorar la propulsió i l'estructura, els factors limitants. |
|